El centre de fabricació de drap de llana es testimonia des
del segle XIV, de probable origen peitaví. Al 1850 hi havia, d'altra banda, dos
fabricants de filats de cotó. La primera concessió de mercat coneguda va ser
atorgada el 1321 pel vescomte de Cardona (era els dijous).
Es va formar el 1297 com a vila franca, al camí de Cardona a
la Seu d'Urgell, a redós del monestir de Sant Llorenç de Morunys, l'església
del qual va esdevindre també parroquial; va ser cap d'una de les batllies del
vescomtat (després comtat i ducat) de Cardona. Al començament del segle XV ja
estava emmurallada (amb planta pentagonal irregular i portes als cinc vèrtexs).
Al segle XVIII, al créixer, es construí al NE el carrer extramurs dit de
Vallfred.
La vila va ser cremada per Antoine Rotten al 1823 i refeta
tot seguit. El febrer de 1849, durant la Segona Guerra Carlina, Cabrera i el
seu estat major, en retirada de la línia del Ter, hi van establir la seua base,
però es van haver de retirar el mes d'abril següent davant el resultat
desfavorable de l'acció de Sant Llorenç davant els liberals. El 1343 s'hi va
fundar la confraria dels Colls, de caràcter beneficosocial, que al 1797 va
erigir la seua seu, edifici convertit el 1946 en Museu del Patronat de la Vall
de Lord.