dissabte, 20 d’abril del 2013
dissabte, 13 d’abril del 2013
dimecres, 10 d’abril del 2013
dilluns, 1 d’abril del 2013
Fotos del viatge... a partir del 8 d'abril aquí hi tindreu la cartellera
Aquest blog, una vegada acabat el viatge, es convertirá en el vostre blog per tal de que hi pogueu penjar les vostres fotos a través de Natura i fer-les publiques... aneu preparant la càmara!
El viatge surt de...
Sortida. dissabte, 6 d'abril, 7h del matí. Carretera de Vilassar, al costat del Restaurant els Caçadors, d'Argentona. Sigueu puntuals!
Que no ens podem oblidar
Els que anem a caminar, ens acostumem a portar algunes coses que no ens podem oblidar....Motxila d'atac (no gaire grossa, però suficient per un a mica d'aigua, fruits secs, dinar -si s'escau-, crema solar, gorra i un canguro -si el temps així ho indica-.
Roba i calçat còmode. Al matí farà una mica de fresca. Al migdia, pot fer una mica de calor.
Càmera de fotos...
Bon humor i ganes de pasar-s'ho bé!
I la reserva pel proper viatge de Natura, el XVI, al melic d'Occitània, l'1,2 i 3 de noviembre. No te'l deixis perdre!
Caminada de dissabte: 3.000 anys d'història a l'entorn de la Ribera Salada
Sortirem del Castell de Ceuró, i caminarem per camins rurals de terra fins a Castellar de la Ribera, per la vall de la Ribera Salada. Veurem Ceurò i la seva necrópolis, de la qual us n'adjuntem información tot seguit.
Ceuró és una de les entitats de població del municipi de Castellar de la Ribera. És un petit nucli de població integrat per dues masies, l'església parroquial i un petit cementiri. Es troba a la carena esquerra de la vall de la Ribera Salada, a 622 msnm. d'altitud (110 m per sobre de la vall), a l'extrem oriental del municipi (l'Alt Urgell és a menys de 2,5 km del nucli).
L'església, dedicada a Sant Julià, és romànica del segle XI. La façana, però, no és la primigènia doncs aquesta va ser destruïda per un llamp el 1905.
Des del segle XI hi ha constància documental del castell de Ceuró (del qual únicament se'n conserven només unes restes molt malmeses) que pertanyé a l'església de Santa Maria de Solsona. Del segle XI al XIII rep diverses denominacions: Ozró, Ozdró, Odró, Oró i Ouró. Al segle XIX formava amb
Pampa el municipi de Ceuró i Pampa. A 1 km al SE del cementiri hi ha la necròpolis de Ceuró.
La necrópolis de Ceuró és un conjunt de tres cistes pertanyent al Neolític mitjà entre el 3.500 i el 2.500 aC. que es troba ubicada a la riba dreta de la rasa de les Grioles, a 1 km al SE del poblet de Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès).
Ceuró és una de les entitats de població del municipi de Castellar de la Ribera. És un petit nucli de població integrat per dues masies, l'església parroquial i un petit cementiri. Es troba a la carena esquerra de la vall de la Ribera Salada, a 622 msnm. d'altitud (110 m per sobre de la vall), a l'extrem oriental del municipi (l'Alt Urgell és a menys de 2,5 km del nucli).
L'església, dedicada a Sant Julià, és romànica del segle XI. La façana, però, no és la primigènia doncs aquesta va ser destruïda per un llamp el 1905.
Des del segle XI hi ha constància documental del castell de Ceuró (del qual únicament se'n conserven només unes restes molt malmeses) que pertanyé a l'església de Santa Maria de Solsona. Del segle XI al XIII rep diverses denominacions: Ozró, Ozdró, Odró, Oró i Ouró. Al segle XIX formava amb
Pampa el municipi de Ceuró i Pampa. A 1 km al SE del cementiri hi ha la necròpolis de Ceuró.
La necrópolis de Ceuró és un conjunt de tres cistes pertanyent al Neolític mitjà entre el 3.500 i el 2.500 aC. que es troba ubicada a la riba dreta de la rasa de les Grioles, a 1 km al SE del poblet de Ceuró (Castellar de la Ribera, Solsonès).
Cista I. Sepulcre de planta rectangular, compost per 2 parells de lloses als costats sud-oest i nord-est i tancat per una llosa orientada al nord-est. És cobert per una altra llosa que molt possiblement estigui situada en el seu emplaçament primigeni tot i que és molt probable que per efectuar els enterraments es deuria retirar.
L'interior de la cambra sepulcral amida 1,60 m. de llargada, 0,80 m. d'amplada i 0,65 m. d'alçada.Cista II. Sepulcre també de planta rectangular que fou aixecat en el tall d'un marge. Està compost per una llosa orientada a l'est que fa les funcions de capçalera, tres lloses laterals orientades al sud i una qurta llosa orientada a l'oest que obstrueix l'entrada. De la coberta se'n conserva la part de llevant.
L'interior de la cambra sepulcral amida 2,30 m. de llargada, 0,60 m. d'amplada i 0,80 m. d'alçada.Cista III. Sepulcre de planta quadrangular obert en un marge compost per quatre lloses verticals i una llosa que fa de coberta.
L'interior del sepulcre amida 0.95 m. de llargada, 0,90 m. d'amplada i 0,80 m. d'alçada.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)