Geològicament es tracta d’un sinclinal un xic asimètric (els estrats septentrionals estan més redreçats i assoleixen els 1.526 m al Cogul), amb la direcció normal dels plecs pirinencs (Est-Oest) i constituït per gruixuts estrats de conglomerats que sovint donen lloc a un relleu típicament montserratí.
Aquests materials van ser dipositats pels curts i violents rius pirinencs durant l’Oligocè (fa uns 25 milions d’anys), a l’antiga línia de costa del llac de la Depressió de l’Ebre. Formen part de la banda contínua de materials grollers que s’estén al Prepirineu si fa no fa des del coll de Comiols (Montsec) fins a la Quar (Berguedà). La forta resistència d’aquests materials ha fet que, a mesura que baixava el nivell de base, els rius pirinencs s’hi encaixessin per sobreimposició formant espectaculars congostos com el del Cardener, a l’embassament de la Llosa del Cavall, o el més estret de l’Aigua d’Ora, a Sant Pere de Graudescales. Els materials més tous ha facilitat en canvi el buidament erosiu al nord (vall de Lord) i al sud de Busa, de manera que l’erosió diferencial ha acabat de deixar totalment aïllat l’altiplà, enlairat a una alçada d’uns 1.300 metres, d’entre 500 a 700 m per damunt de les fondalades immediates.
El caràcter aïllat i inexpugnable justifica la circumstància històrica més notable d’aquest lloc: la seva utilització com a camp d’instrucció militar durant la guerra del Francès. Quan les principals ciutats catalanes van ser controlades per les tropes franceses, les comarques centrals esdevingueren un focus molt actiu de la resistència i la seu de les institucions legítimes: primer de la Junta del Principat a Solsona, i després de la Diputació de Catalunya a Vic. El tinent coronel solsoní Francesc X. de Cabanes proposà al capità general de Catalunya Luis Lacy la utilització de Busa com a campament i segura rereguarda. Madoz explica que Lacy va fer fortificar els punts més febles i va fer construir un miler de casetes de fusta per a l’allotjament dels resistents. La mateixa font afirma que Busa va ser –després de Cadis– el primer indret d’Espanya en proclamar la Constitució de 1812, en un acte al qual assistiren 8.000 soldats. Cal advertir que llavors es comptava amb telègraf òptic, situat al cingle de la Creu segons el mapa d’Agustí Canellas.