Pels viatgers de Natura que vulguin una caminada més suau i planera, us proposem la Vall d'Ora. En tornar, descansarem en els prats de can Pujol, abans del dinar. Distància: 4 km. Dificultad:Mitjana. Durada: 2h.
Emmarcada per les serres dels
Bastets, de
Busa i de
Taravil, en l'actualitat és un petit nucli disseminat de poques cases i de camps envoltats de boscos de
pi roig,
alzines i
roures.
L'
Aigua d'Ora, el riu que en creua el territori, passa pel costat del monestir de
Sant Pere de Graudescales,
romànica del
segle X. Aquest riu dóna força a les moles de dos
molins fariners encara actius, que generen electricitat per a tres cases del veïnat.
La Vall d'Ora ha estat identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir
Guifré el Pilós en batalla contra
Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de
Lleida, durant la
ràtzia de 897.
Sant Pere de Graudescales és una església
romànica situada a la petita
Valldora a la falda oriental dels cingles de la
serra de Busa, a la ribera d'
Aigua d'Ora, solitària enmig d'un paratge de gran bellesa natural, al municipi de
Navès. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos
benedictins. Fou declarada «
Bé Cultural d'Interès Nacional».
És d'una sola nau, amb
planta de
creu llatina. La nau i el
transsepte són coberts amb voltes de canó de mig punt, d'igual alçada i perpendiculars l'una amb l'altra. Al
creuer, sobre els arcs de reforç, s'alça la
cúpula damunt de trompes. El llevant de la nau és acabat amb un
absis i als dos braços del transsepte hi ha les corresponents
absidioles.
Té tres portals: un als peus de la nau i dos al transsepte, l'un al sud i l'altre al nord. Hi ha una finestra cruciforme a ponent i dues a l'absis major, asimètriques, l'una és al mig i l'altra a un costat. També tenen finestres les absidioles, els caps del transsepte i la nau, una a cada costat. Totes són de doble esqueixada i ampit horitzontal. Els absis presenten una decoració amb faixes d'arcuacions sense
lesenes.
La cúpula, que exteriorment forma un
cimbori vuitavat sobre un cos prismàtic de base quadrada corresponent a les trompes de dins, al cim té una obertura circular aixoplugada per un arc que sobresurt de la teulada.
El monestir va ser consagrat l'any
913 i a l'any
960 s'hi erigí el monestir dels benedictins. El temple actual, erigit cap al
segle XII, tingué una vida curta.
La comunitat benedictina va decaure al
segle XIII però fins a l'any
1504 no hi va desaparèixer el culte. Cap el
1680 s'ensorrà la part de ponent de la nau, cosa que va obligar a fer una paret prop del creuer per aïllar la part sinistrada de la que encara es trobava en bon estat. El retaule de Sant Pere fou traslladat a la parròquia de
Busa. L'església quedà abandonada i gairebé en ruïna.
Als
anys 60 es restaurà l'església i s'estudiaren les ruïnes del monestir. Als
anys 80 hi hagué una nova restauració molt acurada, es van eliminar les restes de construccions annexes (el monestir) que enlletgien el conjunt i mig l'amagaven.
El centre de fabricació de drap de llana es testimonia des
del segle XIV, de probable origen peitaví. Al 1850 hi havia, d'altra banda, dos
fabricants de filats de cotó. La primera concessió de mercat coneguda va ser
atorgada el 1321 pel vescomte de Cardona (era els dijous).
